Interpretació consecutiva

Si busquem proximitat, la consecutiva és probablement la millor opció. La interacció entre el públic i el ponent és molt més directa, més propera. No sol haver-hi més tecnologia que els micròfons de sala, si és que en calen. El ponent parla i, quan ha acabat una idea, s’atura i l’intèrpret tradueix aquell fragment. I així successivament.

L’intèrpret acostuma a situar-se al costat dels ponents, davant del públic, i utilitza una tècnica de presa de notes pròpia per recordar cada fragment.